Ahir va morir el capità de l’Espanyol, Dani Jarque. Tenia només 26 anys i esperava un fill amb la seva parella. Precisament, parlava amb ella per telèfon quan el seu cor es va aturar. Una mort com aquesta, per inexplicable i inesperada, et deixa consternat. No té cap lògica que un nano jove, fort i esportista, pugui marxar d’aquest món de forma tan fulminant. Va ser ahir i encara me’n faig creus. No m’entra al cap que en Dani Jarque ja no és entre nosaltres.
No vaig tenir el plaer de conèixer-lo a fons, però el seguia des que, fa uns quants anys, em va tocar fer alguns partits del juvenil de l’Espanyol per al Carrusel Catalunya de la Cadena Ser. Jugaven al Sot del Migdia, al costat de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, i tenien un equip gairebé imparable. Jarque compartia aquell vestidor amb Carlos García, May, Crusat o Jonathan Soriano, entre d’altres. Tothom diu que era un gran paio. També era un gran futbolista.
Ni una setmana després de celebrar un dels moments més feliços de la seva història, amb la inauguració del nou estadi, l’Espanyol i tota la seva afició han rebut un cop fortíssim. Centenars de persones s’han aplegat a Cornellà-El Prat per compartir el seu dolor i deixar un últim rècord per a Dani Jarque en un estadi que encara no té nom. Posar-li el del capità de l’Espanyol seria el millor record per a un nano que ho va donar tot per la samarreta blanc-i-blava. Descansa en pau, Dani.
No vaig tenir el plaer de conèixer-lo a fons, però el seguia des que, fa uns quants anys, em va tocar fer alguns partits del juvenil de l’Espanyol per al Carrusel Catalunya de la Cadena Ser. Jugaven al Sot del Migdia, al costat de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, i tenien un equip gairebé imparable. Jarque compartia aquell vestidor amb Carlos García, May, Crusat o Jonathan Soriano, entre d’altres. Tothom diu que era un gran paio. També era un gran futbolista.
Ni una setmana després de celebrar un dels moments més feliços de la seva història, amb la inauguració del nou estadi, l’Espanyol i tota la seva afició han rebut un cop fortíssim. Centenars de persones s’han aplegat a Cornellà-El Prat per compartir el seu dolor i deixar un últim rècord per a Dani Jarque en un estadi que encara no té nom. Posar-li el del capità de l’Espanyol seria el millor record per a un nano que ho va donar tot per la samarreta blanc-i-blava. Descansa en pau, Dani.
El nom de Jarque ha d'anar a la ciutat esportiva. 14 anys d'entrega a uns colors, 14 anys d'exemple. Per a mi, és la solució ideal.
ResponEliminaAquell equip juvenil era brutal. Van guanyar la Copa del Rei no per casualitat. Jarque seguia tan humil com aleshores. May... és curiós, l'altre dia hi vaig pensar mentre recordava l'equip. Tècnicament era brutal... però no va tenir mai l'esperit competitiu d'en Jarque.
Un article sincer, sense focs artificials i records honestos. Està molt bé.
Siento de veras esta pérdida, la medicina deportiva tiene más lagunas de las que nos imaginamos.
ResponElimina