I jo, al Mandri

Aquesta nit, el Reial Madrid ha presentat Cristiano Ronaldo, però jo no ho he vist. No perquè no hagi volgut, ni perquè em morís d’enveja per veure’l vestit amb una samarreta “limpia y blanca que no empaña”. Simplement, m’ho he perdut perquè, mentre tots els informatius de l’Estat es paral•litzaven per l’acte de presentació d’un futbolista de 24 anys, jo tenia millors coses a fer. Si mai heu provat les tapes del bar Mandri m’entendreu perfectament.

Ara bé, de camí cap allà m’ha donat temps a escoltar per la ràdio com entrevistaven un capellà portuguès -ambaixador del Vaticà, si no he sentit malament-, que flipava amb CR9 tant com els gairebé 80.000 madridistes que s’han donat cita al Bernabéu. Deu ser que en dir-se Cristiano i tenir com a president un Èsser Superior, el sacerdot s’ha llançat en planxa, com si fos el mateix Santillana, a la fe madridista.

Maradona, quan va ser presentat pel Nàpols, va portar 65.000 persones a San Paolo. Cristiano ja té nou rècord. No només és el fitxatge més car de la història del fútbol, sino també el paio que ha portat més gent a la seva presentació. Però de debó, sense ànim de restar mèrits a ningú, la de Maradona va ser fa 25 anys i en ‘pay per view’. Tots sabem que els napolitans són grans homes de negocis i no van passar per alt la possibilitat de cobrar entrada. La de Ronaldo ha estat gratis. Un gran gest per part de Florentino en una etapa de crisi com l’actual, sí senyor. Com es nota que ell és de la Meseta i no de la Campania.

La frase de la nit, de la Maria José: “"Me da igual el fútbol, no sé ni qué es un fuera de juego. Yo he venido a verle a él". Mentre aquesta noia de 17 anys, que ha viatjat des de Gijón només per veure a cinquanta metres de distància l’home que decora les parets de la seva habitació, feia aquestes declaracions, unes ombres amb ales es projectaven sobre la sorra del Bernabéu. Un ornitòleg amic meu m’ha assegurat que eren voltors. La premsa del cor ja es frega les mans amb l’arribada a la capital d’un James Dean del segle XXI. No li desitjo a ningú la persecució mediàtica (si es que això és periodisme) que li espera al pobre Cristiano.