NBA vs Europa

David Andersen decidirà dijous, definitivament, si marxa a l’NBA o continua al Barça. Els Hawks, posseïdors dels drets del pivot australià des que el van escollir al draft de 2002, li han fet una oferta a la baixa que no convenç el jugador. Si no la milloren, o si no traspassen els seus drets a una altra franquícia i aquesta li fa una bona proposta, el ‘13’ blaugrana continuarà essent ell. A hores d’ara, sembla improbable que l’australià canviï el Palau pel Phillips Arena.

Ahir, xerrant sobre aquest tema, discutia amb un amic sobre la ‘necessitat’ que té David Andersen de marxar a l’NBA als 29 anys per jugar en un equip de segona fila. El meu amic sosté que l’NBA no és la millor lliga del món, que allà no saben el que és la defensa, que hi predomina l’individualisme i que van més a l’espectacle que a una altra cosa. Afegia que, tenint en compte que Andersen és un dels millors jugadors d’Europa i que aquí opta a tots els títols amb un paper protagonista, no té massa sentit que vagi als Estats Units a escalfar banqueta i veure passar pilotes en una franquícia que no acostuma a anar més enllà de la primera ronda dels play-off.

Jo li responia que, evidentment, l’NBA no és la competició amb més riquesa tàctica del món, que és cert que les defenses són molt obertes i que hi ha molt ‘Juan Palomo’. Però la majoria dels millors jugadors del món són a l’NBA. Això, segons el meu parer, la converteix en la millor lliga del planeta i és el que fa que alguns dels millors jugadors d’Europa vulguin perdre minuts, protagonisme i calers per posar-se a prova allà. I no només això. Alguns, fins i tot, estan disposats a pagar de la seva butxaca les clàusules de rescissió per creuar l’Atlàntic i jugar contra LeBron James, Kevin Garnett o Dwight Howard. Per això, entenc perfectament que David Andersen es plantegi el repte de jugar a l’NBA. Té 29 anys i ja ho ha guanyat tot a Europa. Segurament, és ara o mai. Però Barcelona i el projecte blaugrana per a la pròxima temporada també estiren amb molta força. Dijous, la decisió final, tot i que aquesta ja sembla presa.