- Ningú havia guanyat aquesta temporada al Buesa Arena en partit d'ACB. El Barça, que ja havia sortit triomfant de Vitòria en el play-off d'Eurolliga, ha tornat a assaltar el pavelló alavès. 80-82, 0-1 i recuperació del factor pista.
- En les 13 últimes finals, l'equip que ha guanyat el primer partit ha estat campió. Sí, les estadístiques estan per trencar-les però, si el Barça acaba emportant-se aquesta Lliga, li deurà mig títol a la sang freda de Basile. Increïble el triple de 'Baso' a dos segons del final, els seus tres únics punts en el partit.
- El primer duel de la final ha estat espectacular, però no tant per les jugades que s'hi han vist, sino per la lluita tàctica entre tots dos equips, entre totes dues banquetes. Per moments semblava una partida d'escacs que no podia acabar en taules però, tanmateix, no tenia un guanyador clar. Basile ha fet 'escac i mat', però el gran partit de David Andersen, que es creix en les grans ocasions, ha estat decisiu en la partida.
- El Barça ha patit molt per control·lar el rebot defensiu en els dos primers quarts i el Tau ho ha aprofitat. Per la seva banda, els bascos han patit moltíssim per fer front a les alternatives defensives dels catalans. En la segona part, tots dos han millorat els seus punts dèbils i ha tornat la igualtat i les alternances en el marcador. El partit s'havia de decidir per petits detalls, com acostuma a passar quan s'enfronten dos grans equips, i aquest cop ha estat el Barça qui ha trencat la baralla. Això sí, la sèrie promet, i és una llàstima per a l'espectador que no sigui al millor de 7 partits, com en l'NBA. Però els pivots, sobretot Splitter i Santiago, ho agraïran, i la seva integritat física encara més. Déu n'hi do com es reparteix a totes dues zones.
- Dissabte més. Segon partit (18.15, La2). El Barça porta la iniciativa, però això no vol dir res. El Tau és ben capaç de donar-li la volta a la final. Com va dir Xavi Pascual, qui millor controli les emocions guanyarà aquesta Lliga. A més de sobre el parquet, aquest play-off es juga també dins del cap dels jugadors.
El Barça tiene buenas opciones esta vez, ha llegado más fresco que el Tau y tiene algo de la suerte que hay que tener para ser campeón, dos tiros en el último segundo, contra Unicaja en contra y contra Tau a favor, le han favorecido, pero la suerte hay que trabajarla.
ResponEliminaPequeños detalles, diferentes en cada partido, el rebote, las pérdidas, la inspiración de alguno de los mejores jugadores de Europa que contemplan estas dos potentes plantillas...pero sobretodo, parece, el hambre de victoria. ¿Quién tandrá mayor voracidad y sed de títulos en el tramo final donde el agotamiento físico y mental es máximo?
ResponElimina