La Lliga que ve

No fa ni dues setmanes que el Barça va tancar la millor temporada de la història amb el triplet (Copa, Lliga i Champions), una fita que cap club de la Lliga espanyola havia assolit mai. A més, ho va fer amb un futbol extraordinàriament ofensiu i per moments prodigiós, capaç d'humiliar el Reial Madrid de l'èpica i el victimisme arbitral amb un 2-6 inapel·lable, un 2-6 que va dinamitar la Lliga i tots els cagòmetres. Va ser el principi d'una recta final de somni, culminada a Roma amb el triomf sobre el Manchester United, el club del qual mitja Espanya s'havia fet 'supporter', com abans s'havia fet del Bayern, el Chelsea i l'Athletic Club. Les samarretes del Xàkhtar Donetsk ja es deuen vendre a ritme de rècord a la capital espanyola. El pròxim mes d'agost, els ucranians s'enfrontaran al Barça en la final de la Supercopa d'Europa.

Però, ironies a banda, la consecució del triplet va fer que fins i tot alguns dels madridistes més acèrrims es rendissin a l'evidència. Tots sabíem que no duraria gaire, i l'arribada a la presidència blanca de Florentino Pérez els ha servit d'excusa per fer un 'reset' total. Tant que, segons la 'premsa amiga', la mateixa que ha rebut l'empresari del maó amb una pleitesia empalagosa, ja han tornat els cagòmetres a Barcelona. I no només els cagòmetres! També la madriditis! M'encanta, perquè no n'aprendran mai. Encara no s'han aixecat de la lona i ja estan venent fum un altre cop, tractant el Barça del triplet amb la prepotència habitual. En fi, no sé a quants milers de culers han preguntat per afirmar que l'afició blaugrana va malament de ventre des de l'arribada de Florentino, però jo, per si els interessa, vaig millor que mai.

http://www.as.com/opinion/articulo/recuperar-idea-ano-pasado/dasopi/20090607dasdaiopi_7/Tes

Moisés Llorens | 07/06/2009

Si la madriditis en la Barcelona culé es histórica y el complejo de inferioridad, pese al triplete, para ir a terapia psicológica, la aparición de esos ojos amenazadores tras unos grandes lentes acabaron de golpe con la felicidad de la temporada. Florentino Pérez, el ser superior, hace temblar hasta la visera que cubre la tribuna del Camp Nou. Están asustados, sabedores del potencial del empresario madrileño, de su atrevimiento ante las adversidades y de la ansiedad por devolver a su Madrid a lo más alto del panorama futbolístico.

De ahí que oyeron el nombre de Kaká y llegó la descomposición intestinal a Can Barça. Comenzaron allí a mover hilos, a desempolvar informes y dieron con el de Zlatan Ibrahimovic, un futbolista por el que los dirigentes y técnicos azulgranas suspiraban la pasada temporada. De golpe, cuando los culés deberían ser protagonistas, la maquinaria de Pérez se puso en marcha y ahogó todo lo que alumbraba a colores azulgrana. Creían los barcelonistas que podrían mover estratégicamente los hilos en materia de fichajes, pero se vieron frenados. Pocos nombres suenan, y el de Ibracadabra no es nuevo en el Camp Nou.