Els Lakers s’han fet aquesta matinada amb el títol de l'NBA. A l’hora de la veritat han estat els millors, desfent-se per 4-1 d’uns Magic que, no ho oblidem, s’havien carregat els campions de 2008, els Celtics del ‘Big Three’ (que es va quedar en ‘Big Two’ per la lesió de Kevin Garnett), i el millor equip de la temporada regular, els Cavaliers de Lebron James i… Lebron James.
És el quinzè títol per als Lakers, que es queden a només dos dels 17 que situen Boston al capdavant del palmarès de l'NBA. Però aquest 15è títol de la franquícia californiana serà sempre especial perquè en les seves files hi juga un català. Un noi de Sant Boi de Llobregat que no només hi juga, sino que ha estat decisiu en la conquesta del campionat. Fins i tot un mite com Earvin ‘Magic’ Johnson ha assegurat que, sense Pau Gasol, els Lakers no haurien estat campions. Més de 18 punts i 10 rebots de mitjana en aquests play-off en són la prova.
Gasol és el quart jugador no format als EUA que aconsegueix un anell amb un paper protagonista, com abans ho van fer Ginòbili i Parker, amb els Spurs, i Kukoc, amb els Bulls de Jordan. De fet, el de Sant Boi ha estat la millor companyia per a Kobe Bryant, que ja té quatre anells. Uns anells que, per cert, sempre m’han cridat molt l’atenció. Tal com es pot veure a la foto, aquestes joies farien les delícies de qualsevol ‘quinqui’. I és que són el més semblant al que els ‘canis’ en diuen ‘sellaco’. De fet, alguna vegada n’he vist algun pel carrer que podria haver jugat als Celtics de Red Auerbach. Això sí, els anells de l'NBA no són de bijuteria, precisament. L’any passat, a e-Bay se’n va subhastar un del 2000, temporada en què els Lakers també van ser campions, per uns 15.ooo euros.
És el quinzè títol per als Lakers, que es queden a només dos dels 17 que situen Boston al capdavant del palmarès de l'NBA. Però aquest 15è títol de la franquícia californiana serà sempre especial perquè en les seves files hi juga un català. Un noi de Sant Boi de Llobregat que no només hi juga, sino que ha estat decisiu en la conquesta del campionat. Fins i tot un mite com Earvin ‘Magic’ Johnson ha assegurat que, sense Pau Gasol, els Lakers no haurien estat campions. Més de 18 punts i 10 rebots de mitjana en aquests play-off en són la prova.
Gasol és el quart jugador no format als EUA que aconsegueix un anell amb un paper protagonista, com abans ho van fer Ginòbili i Parker, amb els Spurs, i Kukoc, amb els Bulls de Jordan. De fet, el de Sant Boi ha estat la millor companyia per a Kobe Bryant, que ja té quatre anells. Uns anells que, per cert, sempre m’han cridat molt l’atenció. Tal com es pot veure a la foto, aquestes joies farien les delícies de qualsevol ‘quinqui’. I és que són el més semblant al que els ‘canis’ en diuen ‘sellaco’. De fet, alguna vegada n’he vist algun pel carrer que podria haver jugat als Celtics de Red Auerbach. Això sí, els anells de l'NBA no són de bijuteria, precisament. L’any passat, a e-Bay se’n va subhastar un del 2000, temporada en què els Lakers també van ser campions, per uns 15.ooo euros.
Los Orlando han llegado muy mermados físicamente de sus series, con menos ideas y recursos, la progresión de Gasol es extraordinaria, pero la NBA me aburre cada día más, partidos interminables, escasa defensa y excesos de mates, lo de los pasos ya empieza a ser de escándalo, he visto recibir en el medio campo y con apenas un bote pegar un mate...
ResponEliminaPues a mí la NBA me gusta. Es cierto que es un baloncesto mucho más físico que táctico, pero el importante desembarco de jugadores no estadounidenses, sobre todo europeos, está ayudando a que lo táctico vaya ganando, poco a poco, algo de presencia.
ResponEliminaEs cierto que las defensas, hoy por hoy, no tienen nada que ver con las que se ven por Europa, pero no olvidemos que en la NBA la defensa en zona estaba prohibida hasta hace poco y sólo se podía defender en individual. Por lo tanto, hay una serie de clichés históricos que no se pueden borrar de golpe. En Europa, las alternativas defensivas y las distintas formas de atacarlas se conocen y practican desde hace muchísimo más tiempo. Por eso los americanos tienen tantos problemas en los campeonatos FIBA con los equipos que le plantean ese tipo de retos.
Hasta que las franquicias no apuesten por técnicos europeos, o al menos formados en el baloncesto europeo, lo físico seguirá siendo primordial en la NBA. Pero los americanos, a través de sus experiencias en campeonatos FIBA (Mundiales y JJ.OO.), hace tiempo que saben que la táctica puede ganar a los músculos, por mucho Dwight Howard y Lebron James que lleven.
En definitiva, la NBA y el baloncesto FIBA tenderán a encontrarse cada vez más en el futuro y, de hecho, la última modificación de reglas de la FIBA, previstas para 2010 (triple a 6,75, zona rectangular al estilo NBA...), van también en esa dirección. Veremos en qué queda ese cambio que, por cierto, ya podremos ver en la LEB Oro la próxima temporada.
L'únic problema que veig a l'NBA és que el xou total que pot oferir dins de la pista es perd, massa sovint, per tot la moguda que envolta els partits, com qui va a fer una barbacoa i tal. Segur que estic equivocat i l'espectacle ha d'anar cap aquí, cap al consumisme familiar i de crispetes... però a mi em cooosta molt separar els vincles emocionals del show.
ResponEliminaEls 'sellacos' són dignes de 'quillo los autosdechoque, sí senyor. Ja veig que l'ACB, en les seves aproximacions a Amèrica, acabarà atorgant el 'Nomeolvides Ibérico" o alguna cosa així, jeje.
jajaja, molt bó això del 'Nomeolvides ibérico'. Li hauríem de comentar a l'Eduard Portela, a veure què li sembla.
ResponEliminaI sobre el xou de l'NBA, a mi tampoc m'agrada que els partits s'eternitzin amb els temps morts televisius, els concerts del descans i les desenes de jocs i actuacions que es fan cada cop que hi ha una pausa, però és el seu 'business' i els funciona. Famílies senceres van als pavellons, i segur que alguns no han agafat una pilota de bàsquet en la seva vida. Però s'ho prenen com el que va a veure una actuació del Circ du Soleil o els gossos futbolistes del Bombero Torero. Suposo que també hi ha quelcom de cultural, en aquesta manera de viure l'esport, i potser mai seria extrapolable a Europa.
L'èxit i el seguiment que té el bàsquet als EUA, amb la majoria de pavellons plens fins a la bandera i unes audiències televisives globals, no es pot comparar amb cap altre indret del món. Ni tan sols amb Espanya, que tot i tenir la segona millor lliga del món, té uns índexs d'audiència paupèrrims (l'últim exemple, els poc més de 700.000 espectadors que han seguit de mitjana els dos primers partits de la final de l'ACB).
No sé si la solució és imitar a l'NBA, però potser acabarem amb un híbrid entre totes dues vies a ambdues bandes de l'Atlàntic, copiant cadascuna el millor de l'altra. En fi, això és fer esport ficció, però ja veurem què passa.