El dilema de Valdés

Mai he estat ‘valdesista”. Tampoc ‘antivaldés’. En línies generals, em sembla un bon porter, millorable en les sortides per alt, però solvent en l’un contra un i amb uns grans reflexos. Tot i que no entraria en el meu Top-3 mundial, s’ha de reconèixer que, en els moments més calents de les últimes temporades, el seu rendiment ha estat extraordinari. Només s’han de recordar les seves actuacions en les finals de la Champions de París i Roma, o en l’eliminatòria contra el Chelsea, on va ser tan decisiu com el gol d’Iniesta. Queda clar que a Valdés li rellisca la pressió, i aquest aspecte és fonamental per portar el número 1 del Barça, una entitat acostumada a devorar porters de manera bulímica.

Valdés, però, és el típic paio que genera amors i odis a parts iguals. No deixa indiferent ningú. Els ‘valdesistes’ el defensen a mort, alguns posant-lo fins i tot per davant de Casillas en la seva classificació de millors porters del món. Els ‘antivaldés’, en canvi, asseguren que no és porter per al Barça, i aprofiten qualsevol error, com els del derbi contra l’Espanyol, pero posar-lo a parir. El que és evident, però, és que Víctor Valdés, un porter format al planter, és l’únic que ha aconseguit fiançar-se a la porteria del Camp Nou des de la marxa de Zubizarreta, un altre que, tot i gaudir de quòrum, mai va tenir el suport absolut de l’afició blaugrana. Només afegiré una cosa per valorar les aptituds del de L’Hospitalet com a porter. Guardiola, a qui tots tenim un gran respecte com a entrenador, ha dit més d’una vegada que “el Barça és Valdés i deu més”. Jo, després del triplet, no gosaré discutir-li ni una coma al de Santpedor.

El cas és que ara, quan la notícia haurien de ser els reforços amb vista a la pròxima temporada, tota l’atenció recau en la renovació de Valdés, que acaba contracte el 30 de juny de 2010 i ha trencat les negociacions amb el club. Segons les filtracions que han arribat a la premsa, el representant de Valdés, que és el mateix que el del madridista Raúl, Ginés Carvajal, demana nou milions d’euros bruts per temporada per al jugador. El Barça, que té una escala salarial molt estudiada i no la pensa modificar, veu exagerada aquesta petició. Arribarà com a màxim a una mica menys de set milions bruts per cadascuna de les set temporades que li ofereix. A dia d’avui, cap de les dues parts està disposada a cedir, ni uns per pujar la oferta ni els altres per reduir les seves demandes. Hi ha qui diu que Ginés Carvajal, contrariat des que va perdre Iker Casillas, vol demostrar que segueix sent un dels millors representants de l’Estat aconseguint-li un gran contracte a Valdés. Uns altres, com l’exagent del porter, Gorka Arrinda, asseguren que la culpa d’aquest estira i arronsa és del pare d’en Víctor, que sempre l’ha influenciat més del compte.

El cas és que al Barça, en termes de planificació de la pròxima temporada, li interessa resoldre quan abans millor aquest tema. Però li interessa molt més a Valdés, que està veient com, cada dia que passa, la seva imatge queda més deteriorada, fins i tot per als ‘valdesistes’. Evidentment, Valdés té tot el dret del món a demanar les quantitats que ell consideri oportunes per renovar, perquè per damunt de tot és un professional i pel fet de ser del planter no s’ha de conformar amb menys. Una altra cosa és que el Barça accepti les seves condicions.

L’error, en tota aquesta situació, ha estat portar les negociacions al carrer i a les converses de bar. Si tot s’hagués quedat entre les parets del despatx on es negocia, la imatge de Valdés seguiria intacta i no hi hauria el perill que, si acaba renovant, bona part de l’afició el titlli la temporada que ve de ‘pesseter’. Mentrestant, el Barça busca opcions per substituir-lo, i Sergio Asenjo, el jove porter del Valladolid, internacional sots-21 per Espanya, pot tenir al davant la oportunitat de la seva vida.